The UNIX Time-Sharing System
Bloc 1 · Desenvolupament de Programari en Espai d’Usuari
L’activitat és no avaluable. No cal lliurar-la ni preparar una resposta formal. L’objectiu és consolidar, a través d’una font primària, dues idees que hem vist avui a classe:
- el sistema operatiu es construeix sobre un nombre reduït de primitives que ho sostenen tot, des del shell fins als dispositius.
- la simplicitat de disseny no és una limitació, és una decisió,
Llegeix el capítol complet (és curt, ~15 pàgines) de:
Ritchie, D. M., i Thompson, K. (1974). The UNIX Time-Sharing System. Communications of the ACM, 17(7), 365–375. (Reimprès a Bell System Technical Journal, 57(6), 1978.)
Disponible en accés obert, en una edició allotjada pel MIT per al seu propi curs de sistemes operatius (6.828):
MIT SIPB — The UNIX Time-Sharing System (PDF)
És, literalment, el document fundacional d’Unix, escrit pels seus dos creadors. Gairebé tot el que hem vist avui a classe —procés, sistema de fitxers com a interfície uniforme, crides de sistema— hi apareix descrit per primer cop, amb el sistema real que ho va implementar.
- El text té 50 anys i descriu maquinari que ja no existeix (PDP-11, teletips, targetes perforades).
- core = memòria (RAM d’avui).
- image = el que avui en diem procés en execució.
- teletype = terminal.
Què heu de buscar en el text?
No cal fer un resum del capítol. Busqueu els punts on el text confirma, amb el sistema real, idees que avui hem vist en abstracte.
El 1974, tot aquest sistema funcionava amb un kernel de 90 KB. Cinquanta anys després, els sistemes operatius moderns són ordres de magnitud més grans i complexos, però els mateixos tres primitius (procés, fitxer, crida de sistema) hi continuen al centre. Per què creieu que aquestes idees han sobreviscut cinquanta anys de canvi tecnològic?