Bash scripting (II)
Introducció
A la sessió anterior has après a executar scripts, a llegir codis de retorn i a prendre decisions encadenant [ ], && i ||. També has vist que aquesta manera d’escriure costa de llegir quan hi ha més de dues opcions. En aquesta sessió afegim les peces que falten: variables i entorn, aritmètica, if i case, bucles i estructures de dades (arrays i diccionaris).
Si a bash tot és text, com sumem números, com guardem una llista o com relacionem una clau amb un valor?
variables → entorn → aritmètica → if → case → bucles → arrays → diccionaris → joc → repte
bash(sistema de referència: Debian bookworm, amb bash 5.2) i un editor de text.- Totes les eines que farem servir (
expr,printf,shuf…) ja hi són instal·lades per defecte.
Si no acabes a classe, D.4 (el joc) i el repte final es poden fer a casa. Les seccions anteriors els preparen tots dos.
Part A · Variables i entorn
A.1 — Variables (R1)
Crea variables.sh. Declara-hi dues variables, NOM amb el teu nom i EDAT amb la teva edat, i fes que l’script imprimeixi:
Hola, el meu nom és [NOM] i tinc [EDAT] anys.
Veure el raonament
#!/bin/bash
NOM="Anna"
EDAT=20
echo "Hola, el meu nom és $NOM i tinc $EDAT anys."Recorda: nom=valor sense espais, cometes dobles perquè s’expandeixin les variables, i chmod +x abans de fer ./variables.sh.
A.2 — Variables d’entorn (R1, segona part)
Ara volem que NOM i EDAT no estiguin definides dins de l’script: les ha de rebre de fora.
Esborra les dues assignacions de variables.sh (deixa només l’echo). Prediu què imprimirà cadascun d’aquests tres blocs i comprova-ho:
NOM=Anna EDAT=20 ./variables.shNOM=Anna
EDAT=20
./variables.shexport NOM EDAT
./variables.sh
env | grep -E '^(NOM|EDAT)='- Per què el segon bloc imprimeix el missatge buit, si les variables estan definides a la terminal?
- Quina diferència hi ha entre el primer bloc i el tercer?
- Si l’script fes
NOM="Pere", canviaria el valor deNOMa la teva terminal? Comprova-ho.
Veure el raonament
- Una variable creada amb
NOM=Annaés una variable de shell: existeix només dins del procés de la shell../variables.shs’executa en un procés fill (fork+exec), i el fill només hereta les variables d’entorn. Sortida:Hola, el meu nom és i tinc anys. NOM=Anna EDAT=20 ./variables.shposa les variables a l’entorn només d’aquella execució. Ambexportla variable passa a formar part de l’entorn de la shell, i tots els fills que llancis a partir d’ara la rebran. És el mateix mecanisme que fa que l’script vegiUSERoSHELL.- No. L’herència va en un sol sentit, de pare a fill. El fill rep una còpia de l’entorn: el que hi canviï desapareix quan acaba.
Ampliació. Fes que l’script no imprimeixi forats buits si falta alguna variable. Prova ${NOM:-desconegut} i descobreix què fa.
Veure el raonament
${VAR:-valor} s’expandeix a valor si VAR no existeix o és buida; si no, al contingut de VAR. No modifica la variable.
#!/bin/bash
echo "Hola, el meu nom és ${NOM:-desconegut} i tinc ${EDAT:-?} anys."Part B · Aritmètica
B.1 — Les variables sempre són cadenes (R2)
Crea suma.sh amb dues variables NUM1=5 i NUM2=10. Prediu què imprimeix cadascuna d’aquestes línies abans d’executar-les:
echo "La suma és: $NUM1 + $NUM2"
RESULTAT=$NUM1+$NUM2
echo "La suma és: $RESULTAT"Per què no surt 15?
Veure el raonament
Les dues línies imprimeixen 5 + 10 i 5+10. Per a bash, una variable és una cadena de text: $NUM1+$NUM2 és només una concatenació dels textos 5, + i 10. La shell no fa cap operació si no li demanes explícitament.
B.2 — Tres maneres de fer aritmètica (R3)
let RESULTAT=NUM1+NUM2 # builtin de bash
RESULTAT=$((NUM1 + NUM2)) # expansió aritmètica (POSIX)
RESULTAT=$(expr $NUM1 + $NUM2) # programa externModifica suma.sh perquè calculi la suma correctament de les tres maneres. Després prediu i comprova:
expr $NUM1+$NUM2
expr $NUM1 * $NUM2
expr $NUM1 \* $NUM2
echo $((7 / 2))
type let expr- Per què
exprés tan estricte amb els espais i amb*? - Per què dins de
$(( ))podem escriureNUM1sense$? - Què passa amb els decimals?
- Quina de les tres formes faràs servir per defecte? Per què?
Veure el raonament
#!/bin/bash
NUM1=5
NUM2=10
let RESULTAT=NUM1+NUM2
echo "let: $RESULTAT"
RESULTAT=$((NUM1 + NUM2))
echo "\$(()): $RESULTAT"
RESULTAT=$(expr $NUM1 + $NUM2)
echo "expr: $RESULTAT"exprés un programa extern (type expr→/usr/bin/expr): rep cada operand i cada operador com un argument separat.5+10és un sol argument, iexprel retorna tal qual.*, sense escapar, la shell l’expandeix com a comodí amb els noms dels fitxers del directori abans queexprel vegi; per això cal\*.- Dins de
$(( ))la shell interpreta qualsevol nom com una variable. També accepta espais lliurement. - L’aritmètica de bash és entera:
7 / 2dona3. Per a decimals cal una eina externa, com araawk "BEGIN {print 7/2}"obc. $(( )): és POSIX (funciona també ash/dash), no crea cap procés nou (a diferència d’expr) i és la més llegible.letnomés existeix a bash.
Part C · Decisions: if i case
C.1 — if avalua codis de retorn
if ORDRE; then
... # ORDRE ha retornat 0
elif ALTRA_ORDRE; then
...
else
...
fi[ ] és només l’ordre que fem servir més sovint, però en pot anar qualsevol altra.
Prediu quines lletres s’imprimeixen:
if ls /etc > /dev/null; then echo "A"; fi
if grep -q root /etc/passwd; then echo "B"; fi
if [ 0 ]; then echo "C"; fi
if [ "" ]; then echo "D"; fi
if false; then echo "E"; else echo "F"; fi
if [ 10 -lt 9 ]; then echo "G"; fi
if [[ 10 < 9 ]]; then echo "H"; fiPer què surt C? Per què surt H, si 10 no és més petit que 9?
Veure el raonament
Surten A, B, C, F i H.
AiB:lsigrep -qretornen0.grep -qno imprimeix res; només retorna si ha trobat el text.C: amb un sol argument,[ ]comprova si és una cadena no buida."0"és un text no buit, per tant és cert. A la shell,0és èxit perquè és un codi de retorn, no un booleà.D: cadena buida, fals.Gno surt:-ltcompara números.Hsurt: dins de[[ ]],<compara cadenes per ordre alfabètic, i"10"va abans que"9"(el caràcter1va abans del9).
Regla: per a números, -eq -ne -lt -le -gt -ge; per a text, =, !=, < i >. (A [ ], el < s’hauria d’escapar, \<, o la shell el prendria per una redirecció.)
[[ ]] és una extensió de bash (no és POSIX) amb avantatges: no divideix les variables en paraules (si oblides les cometes no es trenca), accepta && i || a dins i té =~ per a expressions regulars:
[[ $1 =~ ^[0-9]+$ ]] && echo "És un enter positiu"En aquesta assignatura pots fer servir qualsevol de les dues. Si l’script ha de funcionar amb sh, fes servir [ ].
Reescriu amb if el control d’arguments de arguments.sh: si no hi ha arguments, missatge a stderr i exit 1.
Veure el raonament
#!/bin/bash
if [ $# -eq 0 ]; then
echo "Error: no s'han passat arguments." >&2
exit 1
fi
echo "Primer argument: $1, Total arguments: $#"Fa exactament el mateix que [ $# -eq 0 ] && { ...; exit 1; }, però es llegeix d’un cop d’ull, i no té la trampa del A && B || C.
C.2 — Calculadora amb case (R4)
Quan hem de comparar una mateixa variable amb moltes opcions, case és més net que una cadena d’elif:
case "$VARIABLE" in
opcio1) ordres ;;
opcio2|opcio3) ordres ;; # | = qualsevol de les dues
*) ordres ;; # cas per defecte
esacEls patrons són els mateixos comodins que la shell fa servir per als noms de fitxer (*, ?, [abc]).
Crea calculadora.sh, que rep dos números i una operació (suma, resta, multiplicacio, divisio) com a arguments, fa l’operació i mostra el resultat:
./calculadora.sh 5 3 suma
El resultat de la suma entre 5 i 3 és: 8
Aplica-hi el que vas aprendre a la sessió 1 sobre errors:
- Exactament 3 arguments; si no, ús a stderr i codi
1. - Operació desconeguda: error i codi
2. - Divisió per zero: error i codi
3.
Comprova-ho i prediu abans el resultat de les dues últimes línies:
./calculadora.sh 5 3 suma ; echo $?
./calculadora.sh 7 2 divisio ; echo $?
./calculadora.sh 5 0 divisio ; echo $?
./calculadora.sh 5 3 potencia ; echo $?
./calculadora.sh 5 3 ; echo $?
./calculadora.sh 5 hola suma ; echo $?Veure el raonament
#!/bin/bash
if [ $# -ne 3 ]; then
echo "Ús: $0 num1 num2 operacio" >&2
exit 1
fi
NUM1=$1
NUM2=$2
OPERACIO=$3
case "$OPERACIO" in
suma) RESULTAT=$((NUM1 + NUM2)) ;;
resta) RESULTAT=$((NUM1 - NUM2)) ;;
multiplicacio) RESULTAT=$((NUM1 * NUM2)) ;;
divisio)
if [ "$NUM2" -eq 0 ]; then
echo "Error: divisió per zero." >&2
exit 3
fi
RESULTAT=$((NUM1 / NUM2))
;;
*)
echo "Error: operació no vàlida: $OPERACIO" >&2
exit 2
;;
esac
echo "El resultat de la $OPERACIO entre $NUM1 i $NUM2 és: $RESULTAT"Resultats: 8 (codi 0), 3 (0, divisió entera), error (3), error (2), ús (1).
L’última és la sorpresa: ./calculadora.sh 5 hola suma imprimeix 5 amb codi 0. Dins de $(( )), hola s’interpreta com el nom d’una variable; com que no existeix, val 0. L’script dona un resultat incorrecte sense queixar-se. Per evitar-ho cal validar els números abans d’operar:
if ! [[ $NUM1 =~ ^-?[0-9]+$ && $NUM2 =~ ^-?[0-9]+$ ]]; then
echo "Error: els operands han de ser enters." >&2
exit 1
fi(! inverteix el codi de retorn de l’ordre que el segueix.)
Ampliació. Fes que la calculadora accepti també els símbols +, -, x i /. Després prova:
./calculadora.sh 6 3 *Què passa? Per què? Com ho ha d’escriure l’usuari?
Veure el raonament
case "$OPERACIO" in
suma|+) RESULTAT=$((NUM1 + NUM2)) ;;
resta|-) RESULTAT=$((NUM1 - NUM2)) ;;
multiplicacio|x) RESULTAT=$((NUM1 * NUM2)) ;;
divisio|/) ... ;;Amb * sense cometes, la shell l’expandeix amb els noms de tots els fitxers del directori abans de llançar l’script. L’script rep molts més de 3 arguments i surt amb l’error d’ús. L’usuari hauria d’escriure '*' o \* (el mateix problema que amb expr). Per això fem servir x.
Si vols acceptar * dins del case, també l’has d’escapar: \*). Sense escapar, seria el cas per defecte i ho capturaria tot.
Part D · Bucles i estructures de dades
D.1 — for i while
for VAR in llista de paraules; do
ordres
done
while ORDRE; do # repeteix mentre ORDRE retorni 0
ordres
donePrediu què imprimeix cada bucle i comprova-ho:
for x in a b c; do echo "[$x]"; done
for x in "a b c"; do echo "[$x]"; done
for f in *.sh; do echo "Script: $f"; done
for f in *.noexisteix; do echo "Script: $f"; done
for ((i = 1; i <= 3; i++)); do echo "$i"; done
i=3; while [ $i -gt 0 ]; do echo "$i"; i=$((i - 1)); doneFixa’t en el quart bucle: què imprimeix si no hi ha cap fitxer que coincideixi?
Veure el raonament
for x in a b cfa tres voltes;for x in "a b c"en fa una: les cometes agrupen, com a la sessió 1 amb els arguments.*.shs’expandeix amb els scripts del directori: és la manera habitual de recórrer fitxers.*.noexisteix: si el patró no coincideix amb res, bash deixa el text literal i el bucle fa una volta ambf='*.noexisteix'. En un script real, comprova-ho amb[ -e "$f" ] || continue.for ((...))és la forma de bash a l’estil de C.whileamb un comptador fa el mateix amb[ ].
D.2 — Arrays (R5)
A=("u" "dos" "tres") # declarar
echo "${A[0]}" # un element (els índexs comencen a 0)
echo "${A[@]}" # tots els elements
echo "${!A[@]}" # tots els índexs
echo "${#A[@]}" # nombre d'elements
A+=("quatre") # afegir al finalCrea arrays.sh amb dos arrays: un amb 4 fruites del diable i un altre amb els seus usuaris, en el mateix ordre. L’script ha de llistar quin personatge té quina fruita.
| Fruita del diable | Usuari |
|---|---|
| Hito-Hito no Mi | Luffy |
| Mera-Mera no Mi | Ace/Sabo |
| Gura-Gura no Mi | Barbablanca/Barbanegra |
| Magu-Magu no Mi | Akainu |
Després prediu i comprova:
echo $FRUITES
for f in ${FRUITES[@]}; do echo "[$f]"; done
for f in "${FRUITES[@]}"; do echo "[$f]"; doneFinalment, afegeix una cinquena parella amb += (per exemple, Ope-Ope no Mi i Law) i comprova que el bucle principal la mostra sense tocar-lo.
Veure el raonament
#!/bin/bash
FRUITES=("Hito-Hito no Mi" "Mera-Mera no Mi" "Gura-Gura no Mi" "Magu-Magu no Mi")
USUARIS=("Luffy" "Ace/Sabo" "Barbablanca/Barbanegra" "Akainu")
FRUITES+=("Ope-Ope no Mi")
USUARIS+=("Law")
for i in "${!FRUITES[@]}"; do
echo "${USUARIS[$i]} té la ${FRUITES[$i]}"
done
echo "Total: ${#FRUITES[@]} fruites"echo $FRUITESmostra només el primer element: sense índex,$Aequival a${A[0]}.${FRUITES[@]}sense cometes divideix per espais: surten 12 elements ([Hito-Hito],[no],[Mi]…)."${FRUITES[@]}"amb cometes conserva cada element sencer. És el mateix que"$@"amb els arguments, i la mateixa regla: cita sempre.- Recórrer els índexs (
"${!FRUITES[@]}") permet accedir a dos arrays alhora. Si oblides afegir l’usuari d’una fruita nova, els arrays queden desaparellats i no te n’adones: és el problema que resol el diccionari.
D.3 — Diccionaris (R6)
Un diccionari (array associatiu) indexa per text en lloc de per número. S’ha de declarar explícitament amb declare -A.
| Clau (Regne) | Valor (Rei/Reina) |
|---|---|
| Dressrosa | Doflamingo |
| WholeCake | Big Mom |
| Wano | Kaido |
| Alabasta | Cobra |
Crea diccionaris.sh: inicialitza un diccionari amb el contingut de la taula i fes un bucle que imprimeixi cada regne amb el seu rei o reina:
A Wano governa Kaido
Després:
- Afegeix
Skypiea,Water7,MarinefordiElbaf(amb qualsevol valor). En quin ordre surten ara? - Prediu què passa si esborres la línia
declare -Ai tornes a executar l’script (amb la taula original). Comprova-ho ambdeclare -p REGNES.
Veure el raonament
#!/bin/bash
declare -A REGNES=(
["Dressrosa"]="Doflamingo"
["WholeCake"]="Big Mom"
["Wano"]="Kaido"
["Alabasta"]="Cobra"
)
for REGNE in "${!REGNES[@]}"; do
echo "A $REGNE governa ${REGNES[$REGNE]}"
done- Amb pocs elements poden sortir en l’ordre d’inserció per casualitat, però en afegir-ne més l’ordre canvia. Un diccionari és una taula hash: l’ordre no està garantit. Si el necessites, ordena les claus:
printf '%s\n' "${!REGNES[@]}" | sort. - Sense
declare -A, bash crea un array indexat normal. Avalua cada clau com a expressió aritmètica:Dressrosaes pren per una variable inexistent, que val0. Les quatre assignacions van a l’índex0i cadascuna sobreescriu l’anterior. Resultat:A 0 governa Cobra, ideclare -pmostradeclare -a REGNES=([0]="Cobra"). Cap missatge d’error.
D.4 — Joc de les relacions (R7)
Crea joc.sh, amb un diccionari personatge → fruita (la taula de D.2), que:
- Mostri els personatges disponibles.
- Demani a l’usuari que n’esculli un. Si no és vàlid, error a stderr i codi
1. - Mostri les fruites possibles i demani quina té aquest personatge.
- Digui si ha encertat. Si falla, codi
1.
Pistes: read -r -p i printf ' - %s\n' "${!FRUITES[@]}" imprimeix un element per línia. Pensa què passa si l’usuari prem Enter sense escriure res.
Veure el raonament
#!/bin/bash
declare -A FRUITES=(
["Luffy"]="Hito-Hito no Mi"
["Ace/Sabo"]="Mera-Mera no Mi"
["Barbablanca/Barbanegra"]="Gura-Gura no Mi"
["Akainu"]="Magu-Magu no Mi"
)
echo "Personatges disponibles:"
printf ' - %s\n' "${!FRUITES[@]}"
read -r -p "Escull un personatge: " P
if [ -z "$P" ] || [ -z "${FRUITES[$P]}" ]; then
echo "Personatge no vàlid!" >&2
exit 1
fi
echo "Fruites possibles:"
printf ' - %s\n' "${FRUITES[@]}"
read -r -p "Quina és la fruita de $P? " R
if [ "$R" = "${FRUITES[$P]}" ]; then
echo "Correcte! $P té la ${FRUITES[$P]}."
else
echo "Incorrecte! La fruita de $P és la ${FRUITES[$P]}."
exit 1
fi- Per què
printfi noecho "${FRUITES[@]}"?echoho posa tot en una línia separat per espais. Com que les fruites ja contenen espais, no es veu on acaba una i on comença l’altra. - Per què primer
[ -z "$P" ]? AmbPbuit,${FRUITES[$P]}dona l’errorbad array subscript. El||del primer[ ]ja és cert i el segon no s’arriba a avaluar. [ -z "${FRUITES[$P]}" ]comprova si la clau existeix: una clau inexistent s’expandeix a buit.
Executa el joc unes quantes vegades i fixa’t en l’ordre de les dues llistes. Els personatges i les fruites surten en el mateix ordre (el de la taula hash), així que la posició et regala la resposta! Com ho arreglaries? (Pista: man shuf.)
Veure el raonament
Barreja les fruites abans de mostrar-les:
printf ' - %s\n' "${FRUITES[@]}" | shufshuf reordena les línies que rep a l’atzar. Un altre exemple de per què printf amb un element per línia és útil: el podem connectar amb qualsevol eina que treballi per línies.
Ampliació. Escriure Barbablanca/Barbanegra a mà és pesat. Llegeix help select i fes una versió en què l’usuari triï personatge i fruita per número.
Veure el raonament
#!/bin/bash
declare -A FRUITES=(
["Luffy"]="Hito-Hito no Mi"
["Ace/Sabo"]="Mera-Mera no Mi"
["Barbablanca/Barbanegra"]="Gura-Gura no Mi"
["Akainu"]="Magu-Magu no Mi"
)
PS3="Tria un número: "
echo "Escull un personatge:"
select P in "${!FRUITES[@]}"; do
[ -n "$P" ] && break
echo "Opció no vàlida." >&2
done
echo "Quina és la fruita de $P?"
select R in "${FRUITES[@]}"; do
[ -n "$R" ] && break
echo "Opció no vàlida." >&2
done
if [ "$R" = "${FRUITES[$P]}" ]; then
echo "Correcte! $P té la ${FRUITES[$P]}."
else
echo "Incorrecte! La fruita de $P és la ${FRUITES[$P]}."
exit 1
fiselect és un bucle: numera les opcions, mostra el missatge de PS3 i torna a preguntar fins que fem break. Si el número no és vàlid, la variable queda buida.
Repte final · La suma que no suma (CH01)
Analitza aquest script sense executar-lo. Quin resultat esperes? Després executa’l i explica per què el resultat és diferent.
#!/bin/bash
cat > ch01.data << 'EOT'
102
071
210
153
EOT
cat ch01.data
declare -i SUM=0
while read X; do
SUM+=$X
done < ch01.data
echo "Suma: $SUM (esperat: 536)"
rm -f ch01.data- Per què el resultat no és 536? Quin número és el culpable?
- Què passaria si esborressis
declare -i? - Corregeix l’script perquè doni 536.
- Executa
./calculadora.sh 08 1 suma. Què passa? Té relació amb aquest repte?
Adaptat del llibre Bash It Out de Sylvain Leroux.
Veure el raonament
- El resultat és 522. En aritmètica, bash interpreta els números que comencen per
0com a octals (com C).071en octal és 7·8 + 1 = 57, i no 71: 102 + 57 + 210 + 153 = 522. declare -imarcaSUMcom a enter: el+=passa a ser una suma aritmètica. Sense això,+=sobre una cadena concatena, i el resultat seria0102071210153. Tornem a B.1: per defecte, tot és text.- Cal forçar la base 10 amb el prefix
10#:
while read -r X; do
SUM+=$((10#$X))
done < ch01.dataUna alternativa és passar cada número per bc, que no fa servir la convenció octal (echo 071 | bc dona 71), però això llança un procés per línia i bc no sempre és instal·lat.
- Dona l’error
value too great for base (error token is "08"). És el mateix fenomen:08comença per0, per tant és octal, i el8no existeix en base 8. Les dades amb zeros a l’esquerra (dates, hores, codis, mesos com08o09) són una font clàssica d’errors en scripts reals.
El while read ... done < fitxer d’aquest repte és el patró estàndard per processar un fitxer línia a línia. El tornaràs a fer servir molt.